CAMINO DESOLACIÓN
Desolation road
(1988)

Ian McDonald

Editorial:
Martínez Roca (1992)

Col.lecció:
Gran Super Ficción

Núm: ---

Pàgines: 367

És molt dificil ressenyar un llibre com Camino Desolación. Potser pràcticament impossible.

Ian McDonald ha creat una fàbula que barreja la Ciència Ficció i la fantasia més histriònica. Camino Desolación està creada per sobtar al lector, per deixar-lo esmaperdut, llegint capítols inabarcables per la seva immensa qualitat literària o per la seva originalitat on fa preguntar constantment al lector: "De què va això?"

Perquè l'autor, sobretot en la primera meitat del llibre demostra una prosa tan amena, barroera, sensible, poètica, fantasiosa...en definitiva lluny dels cànons establerts que t'acabes per prendre el llibre com un conte fantàstic explicat per a un públic infentil. La segona meitat, en canvi, els fils argumentals convergeixen en un sòl nus d'acció en un ambient de distopia que ralentitza la prosa i deixa menys regust fantàstic al llibre.

Camino Desolación era un poble que mai hauria d'haver existit però per allò de les paradoxes temporals així va ser... I allí l'autor reuneix la flor i nata d'un planeta que tot just comença a sortir del període colonitzador per explicar-nos les històries de cadascú... Viatges temporals, jugadors de billars un tan curiosos, judicis amb fantasmes, religions cibernètiques, mutants sarcàstics i desenes de personatges que poblen l'argument, talment una Colmena (Per fer un símil literari).

En definitiva, una novel.la que renova el gènere per la seva espontaneitat i frescor però que potser peca massa de no tenir uns objetius massa marcats. Una raresa increïble però certa.